Quan el cos parla: com es manifesten les emocions en el cos

Alguna vegada has pensat «no sé què em passa, però el meu cos m’està dient alguna cosa»? Un nus a l’estómac, tensió al pit, cansament que no desapareix, dificultat per respirar profundament o una sensació constant d’estar en alerta poden aparèixer molt abans que trobem paraules per explicar què sentim.

Vivim moltes vegades desconnectats d’aquests senyals. Continuem treballant, cuidant els altres, complint obligacions i dient-nos que no passa res. Fins que un dia el cos ens obliga a parar.

Això no significa que darrere de qualsevol símptoma físic hi hagi un problema emocional. El cos també emmalalteix per moltes altres raons i, davant d’un símptoma persistent, és important fer la valoració mèdica corresponent. Però la nostra experiència emocional i el nostre estat corporal estan profundament relacionats, i aprendre a escoltar aquesta relació pot ajudar-nos a comprendre millor què necessitem.

El cos és l’òrgan de la nostra experiència

Sovint parlem de la ment i del cos com si fossin dues coses separades. Tanmateix, la nostra experiència passa a través del cos.

Abans de poder dir «estic angoixat», potser ja has notat que la respiració s’accelera. Abans de reconèixer «això m’enfada», pot aparèixer tensió a la mandíbula. Abans de saber que una situació t’està fent mal, potser el teu cos ja es contrau, s’esgota o vol allunyar-se.

La ment intenta després interpretar què està passant i donar-li un significat. Per això, aprendre a reconèixer els senyals corporals pot convertir-se en una via d’accés a la nostra experiència emocional.

La teoria polivagal de Stephen Porges ha contribuït a posar el focus en com el nostre sistema nerviós regula estats relacionats amb la seguretat, l’amenaça i la connexió. Des d’una perspectiva sensible al trauma, això és especialment rellevant: no sempre reaccionem únicament al que està passant en el present, sinó també a aprenentatges i experiències anteriors que el nostre organisme ha associat amb perill o inseguretat.

Quan el cos expressa allò que encara no podem posar en paraules

Hi ha persones que arriben a teràpia dient:

«No estic especialment preocupada, però no aconsegueixo relaxar-me».

«No sé per què estic tan cansada».

De vegades hi ha una distància entre allò que podem explicar mentalment i allò que el nostre organisme està experimentant.

Podem haver après a contenir la ràbia, a no demanar ajuda, a treure importància al que ens fa mal o a continuar endavant encara que estiguem esgotats. Quan aquestes estratègies es mantenen durant molt de temps, podem perdre progressivament la capacitat de reconèixer els nostres propis senyals.

Les sensacions corporals formen part de la nostra experiència i poden oferir-nos informació valuosa sobre el nostre estat emocional.

Desconnectar-nos del cos és viatjar sense brúixola

Quan durant molt de temps ignorem el que sentim, podem arribar a funcionar amb força eficàcia i, alhora, estar profundament desconnectats de nosaltres mateixos.

Sabem què hem de fer, però no sabem què necessitem.

Sabem què esperen els altres de nosaltres, però ens costa identificar què volem nosaltres.

Podem explicar perfectament una situació i, tanmateix, no saber què ens està passant a nivell emocional amb aquella situació.

Aquesta desconnexió pot ser especialment freqüent quan en la nostra història vam aprendre que determinades emocions no eren ben rebudes, que havíem de ser forts, no molestar, cuidar els altres o continuar funcionant encara que alguna cosa ens fes mal.

Tornar a sentir el cos no consisteix a estar pendents de cada petita sensació. Consisteix a recuperar a poc a poc la capacitat de preguntar-nos: què està passant dins meu i què necessito?

Estrès, somatització i senyals que fa temps que ignorem

L’estrès forma part de la vida. El nostre organisme està preparat per activar-se davant les demandes i després tornar a un estat de més calma.

El problema apareix quan l’activació es manté durant massa temps i no trobem prou espais per recuperar-nos, processar i regular allò que estem vivint.

Aleshores poden aparèixer diferents manifestacions físiques i emocionals: tensió muscular, alteracions del son, problemes digestius, mal de cap, fatiga, sensació d’alerta o dificultats per relaxar-nos. En algunes persones també poden aparèixer processos de somatització, en què el malestar psicològic s’expressa a través de símptomes físics.

Això no significa que una malaltia sigui «producte de la ment». Tampoc significa que puguem saber l’origen d’un símptoma simplement interpretant-lo. La relació entre salut física i emocional és més complexa.

El que sí que podem preguntar-nos és una altra cosa:

Des de quan em sento així?

Què estava passant a la meva vida quan va començar?

Què fa mesos o anys que estic sostenint?

Quines necessitats he anat deixant per després?

De vegades, quan finalment ens veiem obligats a parar per una crisi d’ansietat, un esgotament important, problemes de son o qualsevol altre senyal de malestar, descobrim que allò que ens passa ara no ha començat ara. Feia temps que demanava la nostra atenció.

Escoltar el cos significa: observar-lo amb curiositat i relacionar els seus senyals amb el context en què apareixen.

Què noto?

Quan apareix?

Què estava passant abans?

Quina emoció puc reconèixer?

Què necessito?

Què passa quan em permeto atendre aquesta necessitat?

De vegades la resposta no apareix immediatament. Precisament per això pot ser necessari un espai on poder parar i explorar sense obligar-nos a trobar una explicació ràpida.

Tornar a escoltar allò que necessites

Des d’una perspectiva terapèutica, l’objectiu no és controlar el cos perquè deixi d’expressar-se, sinó recuperar la capacitat d’estar en contacte amb la nostra experiència.

Podem aprendre a reconèixer una emoció quan encara és petita, abans que es converteixi en desbordament.

Podem començar a notar el cansament abans d’arribar a l’esgotament.

Podem identificar la ràbia abans d’acumular ressentiment.

Podem reconèixer que necessitem posar un límit abans de sentir que ja no podem més.

I podem descobrir que algunes reaccions actuals tenen relació amb experiències anteriors que encara necessiten ser compreses i integrades.

Aquest és un dels principis que travessa el treball amb trauma: no es tracta d’obligar-nos a reviure el que va passar, sinó de crear les condicions de prou seguretat per poder apropar-nos a la nostra experiència d’una manera diferent.

La teràpia com a espai per tornar al cos

De vegades necessitem un lloc on poder parar.

Un espai on no hàgim de tenir una explicació preparada ni saber exactament què ens passa.

A teràpia podem aprendre a escoltar els senyals del cos, posar paraules a allò que fins aleshores havia estat només una sensació, reconèixer les nostres necessitats i comprendre les estratègies que hem utilitzat per protegir-nos.

És un procés que necessita temps, seguretat i respecte pel ritme de cada persona.

Potser el teu cos no necessita que el silenciïs. Potser necessita que comencis a escoltar-lo.

Si sents que fa temps que estàs desconnectat/da del que necessites, que el teu cos està constantment en alerta o que determinades sensacions apareixen una vegada i una altra, la teràpia pot oferir-te un espai per explorar-ho acompanyat/da.

Treballo de manera presencial a Sant Cugat del Vallès, a prop de Barcelona, i també en línia, des d’un enfocament humanista i integrador amb especial atenció al trauma, l’aferrament i la regulació emocional.